Simposi 14

Simposi 14

VULNERABILITAT SOCIOCULTURAL I ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA: ESCENARIS DE PRECARIETAT I ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

 

COORDINACIÓ:
JORDI GRAU REBOLLO
HUGO VALENZUELA


mail

jordi.grau@uab.cat
hugo.valenzuela@uab.cat


home

Universitat Autònoma de Barcelona

El context general de crisi econòmica i els seus demolidors efectes en amplis sectors socials ha comportat un increment en el nombre de llars en situació o risc de pobresa. Enmig d’aquest procés s'han detectat noves realitats familiars i nous fenòmens socials emergents que han comportat, entre altres coses, la redefinició de rols de gènere en les relacions familiars, la re-configuració de xarxes de suport a la cura i la criança, o la diversificació d’agents assistencials. A més, s’ha posat especialment de relleu la necessitat d'avaluar la qualitat de polítiques públiques i de les estratègies dels actors polítics i socials implicats directament en el fenomen.

Habitualment, la vulnerabilitat s’ha associat estretament a contextos de precarietat material, indefensió física o psicològica, i escenaris de pobresa. En aquest sentit, els estudis clàssics de la pobresa solen centrar-se en la descripció dels perfils demogràfics i en les tendències a llarg termini, però rarament s'estudia quines estratègies i pràctiques fan servir aquestes persones per a subsistir. Així, tot i que s'assumeix que les llars necessitades depenen de sistemes de suport formal i informal, en els escenaris de crisi i post-crisi els programes de suport governamentals pateixen una erosió considerable, i les xarxes de suport (sobretot informal) de les persones en situació de vulnerabilitat social no són adequades per a proporcionar suport suficient i efectiu.

Què podem fer des de l’Antropologia Social i Cultural per a millorar el coneixement sobre aquestes realitats? I, encara més important, com podem contribuir a prevenir els seus efectes?

Simposi

En aquest simposi ens proposem recollir aportacions que:

- Posin de relleu la varietat i complexitat de formes en què persones i llars en situació de vulnerabilitat social en contextos generals de precarietat (e.g. crisis econòmiques) aconsegueixen tirar endavant.

- Analitzin la interacció entre el suport formal i l'informal. És  a dir, no només exemplificar i explicar el paper que les xarxes informals i els sistemes formals juguen la pal·liació de situacions vulnerables, sinó en la interacció mateixa entre ambdues esferes (per exemple, la influència de les xarxes sobre els sistemes formals o la manera en què institucions assistencials, del tercer sector o les associacions civils enforteixen el suport informal).

- Identifiquin adequadament noves necessitats socials al voltant de la criança en contextos vulnerables sorgits a l'empara de transformacions socials profundes en la criança i les cures.

- Debatin sobre el paper d’agents assistencials no familiars (persones, institucions o entitats) en la provisió de suport i recursos d’afrontament en contextos vulnerables.

Breu panoràmica del camp

Durant els pitjors anys de la crisi econòmica, Espanya ha mantingut una taxa de pobresa entorn del 18% - 19%, sensiblement més alta que la d'altres països del seu entorn geopolític (Tezanos, Sotomayor, Sánchez Morales, & Díaz, 2013), arribant a situar-se el risc de pobresa o exclusió en un 29,2% segons l'Enquesta de Qualitat de Vida corresponent a 2014 (INE, 2016). 

Davant d’aquesta situació, que ha comportat un increment significatiu en el nombre de llars en situació o risc de pobresa, alguns estudis han subratllat que la societat espanyola: “[…] ni está preparada ni está siendo capaz de poner en marcha los mecanismos compensatorios y asistenciales necesarios para apoyar a las familias que lo necesiten” (Tezanos et al., 2013: 25). Aquesta pauperització social ha creat una dinàmica de fragilitats convergents: d'una banda, la pèrdua de llocs de treball i la consegüent minva d'ingressos en moltes llars –fins i tot, a vegades, de tots el seu membres en actiu–; per una altra, la contracció dels serveis assistencials i la provisió de recursos públics destinats a pal·liar situacions de carència moderades i severes; i, encara per una altra, l'erosió de les xarxes de suport que constitueixen un coixí assistencial de seguretat per a moltes persones. Tot això ha encoratjat una àmplia mobilització del teixit associatiu (singularment l'anomenat tercer sector), a més d'una àmplia atenció acadèmica i professional sobre el fenomen.

En conseqüència, des de l’àmbit acadèmic s’han engegat diversos estudis que han aproximat aquesta problemàtica des de perspectives disciplinàriament diferents. Només per citar-ne algunes des de l’àmbit de les Ciències Socials:

- S’ha incidit en els aspectes econòmics, des de les aportacions de referència de Amartya Sen a propòsit de la desigualtat (Sen & Brundtland, 1999) fins a la proposta de depuració d'indicadors precisos de pobresa, passant per estudis precisos sobre la feminització d'aquesta, la incidència de la crisi en l'exclusió social familiar, l'economia de la salut o les cures (Carrasco, Borderías, & Torns, 2011).

- S’ha reflexionat sobre les conseqüències socials i polítiques de la crisi, tant a nivell general com entre sectors específics –família, infància i llars amb fills (Navarro, Clua-Losada, & Tur, 2012; Sarasa & Luppi, 2012)–, relacionant estretament vulnerabilitat i pobresa (Tezanos et al., 2013) i emfasitzant la correlació entre crisi i fractura social (Laparra, Pérez Eransus, & Lasheras Ruiz, 2012), a més del dels rol sistemes de protecció social davant la nova pobresa (Matías-Solanilla, 2015).

- S’ha remarcat també la importància de la solidaritat familiar (Meil, 2011), així com de les xarxes de suport en diversos àmbits socials (DiMaggio & Garip, 2012; Mestres, Molina, Hoeksma, & Lubbers, 2012; Sánchez & Sandín, 2013). Tot plegat, ha permès aprofundir en l'àmbit de la vulnerabilitat a diversos nivells i en col·lectius específics com els immigrants o les mares solteres per elecció, entre altres (Rivas & Jociles, 2009), i en el rol de les organitzacions sense ànim de lucre (Grau, Escribano, Valenzuela, & Lubbers, 2019).

- En l’àmbit específic de la infància, s’ha parat esment en aspectes tan diversos com les mesures de protecció (Fuentes-Peláez, Balsells, Fernández, Vaquero, & Amorós, 2014) o les situacions de cures de menors amb diversitat funcional, famílies multiproblemàtiques i la centralitat del suport reticular (Schrag & Schmidt-Tieszen, 2014) (Schrag & Schmidt-Tieszen, 2014).

Bibliografia

Carrasco, C., Borderías, C., & Torns, T. (2011). El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas. (C. Carrasco, C. Borderías, & T. Torns, Eds.). Madrid: Los Libros de la Catarata.

DiMaggio, P., & Garip, F. (2012). Network Effects and Social Inequality. Annual Review of Sociology, 38, 93–118. https://doi.org/10.1146/annurev.soc.012809.102545

Fuentes-Peláez, N., Balsells, M.-S.-O.-S.-C., Fernández, J., Vaquero, E., & Amorós, P. (2014). The social support in kinship foster care: A way to enhance resilience. Child and Family Social Work. https://doi.org/10.1111/cfs.12182

Grau, J., Escribano, P., Valenzuela, H., & Lubbers, M. (2019). Charities as symbolic families: Ethnographic evidence from Spain. Journal of Organizational Ethnography, Forthcomin.

INE. (2016). Encuesta de Condiciones de Vida (ECV). Año 2015. Madrid.

Laparra, M., Pérez Eransus, B., & Lasheras Ruiz, R. (2012). Crisi i fractura social a Europa : causes i efectes a Espanya. Obra Social “La Caixa.” 

Matías-Solanilla, A. (2015). La nueva pobreza y su respuesta desde los sistemas de protección en España. Retos y alternativas del Ingreso Aragonés de Inserción. Análisis de un territorio. Trabajo Social Global-Global Social Work.

Meil, G. (2011). Individualización y solidaridad familiar. Barcelona: Obra Social la Caixa, Colección Estudios Sociales, no 32.

Mestres, S. G., Molina, J. L., Hoeksma, S., & Lubbers, M. (2012). Bulgarian migrants in Spain: Social networks, patterns of transnationality, community dynamics and cultural change in Catalonia (Northeastern Spain). Southeastern Europe, 36(2), 208–236.

Navarro, V., Clua-Losada, M., & Tur, M. (2012). El impacto de la crisis en las familias y la infancia en riesgo de exclusión social y pobreza en España. In V Navarro & M. Clua-Losada (Eds.), El impacto de la crisis en las familias y en la infancia. (pp. 203–214). Barcelona: Ariel.

Rivas, A. M., & Jociles, M. I. (2009). Entre el empoderamiento y la vulnerabilidad: la monoparentalidad como proyecto familiar de las MSPE por reproducción asistida y adopción internacional. Revista de Antropología Social, 18, 127–170.

Sánchez, A., & Sandín, M. P. (2013). Joves immigrants i persistència acadèmica: què ens diuen les seves xarxes personals? Temps d’Educació, 44, 177–190.

Sarasa, S., & Luppi, F. (2012). Crisis económica y pobreza infantil en algunos países de la Unión Europea. In Vicenç Navarro & M. Clua-Losada (Eds.), El impacto de la crisis en las familias y en la infancia. (pp. 17–55). Barcelona: Ariel.

Schrag, A., & Schmidt-Tieszen, A. (2014). Social Support Networks of Single Young Mothers. Child and Adolescent Social Work Journal, 31(4), 315–327. https://doi.org/10.1007/s10560-013-0324-2

Sen, A., & Brundtland, G. H. (1999). Romper el ciclo de la pobreza Invertir en la infancia. 

Tezanos, J. F. J., Sotomayor, E., Sánchez Morales, R., & Díaz, V. (2013). En los bordes de la pobreza: las familias vulnerables en contextos de crisis. Madrid: Biblioteca Nueva.