Simposi 22

Simposi 22

L’ESPORT A L’ESPAI PÚBLIC DEL SEGLE XXI. OPORTUNITATS I LIMITACIONS

 

COORDINACIÓ:
GASPAR MAZA
XAVI CAMINO
RICARDO SÁNCHEZ


mail

gaspar.maza@urv.cat
franciscojaviercv1@blanquerna.url.edu
ricardosm@blanquerna.url.edu


home

Universitat Rovira i Virgili
Universitat Ramon Llull-Blanquerna

En aquest simpòsium convoquem a investigadors interessats per les transformacions urbanes, socials i culturals produïdes i manifestades per l’esport en els espais públics, a Espanya o altres països, en els últims vint anys. En el cas de Barcelona’92 vam poder veure com espais esportius que en el seu moment van ser característics i originals, després de la seva aparició amb motiu dels Jocs Olímpics, es van anar transformant en espais de consum, patrocinats per marques, o bé, es van omplir de turistes i de negocis esportius vinculats a l’ús turístic, l'oci i el consum, com ara el Front marítim de la ciutat. Altres transformacions en espais esportius s'han vinculat a l'increment de l'ús de noves tecnologies, dispositius digitals i xarxes socials d'internet per compartir o comunicar la pràctica esportiva. Avui ens preguntem sobre com s'ha arribat a la situació actual i sobre les causes que expliquen el que ha passat. En aquest sentit, volem convocar estudis sobre casos similars que ens puguin ajudar a comprendre el funcionament de l'esport urbà i les seves complexes connexions.

Simposi

L’interès per l’Antropologia de l’esport a Espanya, més enllà dels necessaris estudis descriptius i folklòrics dels jocs tradicionals locals, es va perfilar a part dels anys 80 del segle passat. L’edició en espanyol d’una obra de referència al nostre territori com va ser Antropología del deporte de Kendall Blanchard i Alyde Chesca (1986), contribuí a emmarcar camps d’actuació i models teòrics d’aquest àmbit d’estudi, en certa manera avui ja superats.
És també a finals dels 80 del segle XX quan l’antropologia de l’esport es desenvolupa a Catalunya per l’interès  despertat pels JJOO de Barcelona’92 i s’organitzen les primeres jornades i col·loquis.  Entre altres, podem destacar al 1988 el primer col·loqui sobre antropologia de l’esport a Catalunya titulat: “Antropología del deporte. Hacia el estudio sociocultural de los Juegos Olímpicos”.

Des de llavors fins ara la presència d'estudis i publicacions que poden situar-se en el marc de l'antropologia de l'esport no han deixat de créixer. La presència d'aquest tipus d'investigacions es pot trobar en els diferents congressos d'antropologia celebrats dins i fora del territori català, per exemple en l'organitzat per la FAAEE amb URV a Tarragona (2014). De fet, des de finals del segle passat s'han defensat i publicat diferents tesis sobre aquest camp des de perspectives i temàtiques molt diverses; s'han ofert cursos de doctorat, han augmentat les publicacions (vegeu per exemple els monogràfics de la Revista d'Etnologia de Catalunya 1992, la revista Quaderns de l'ICA 1994) i, fins i tot, s'imparteix com a assignatura en alguna universitat catalana. Tot això sense oblidar la influència que està tenint l'antropologia en el context de les ciències socials aplicades a l'esport a tota Espanya. Podríem afirmar que la caixa d'eines teòriques i metodològiques de l'antropologia social fonamenta epistemològicament la base de moltes de les seves investigacions.
És en aquest context que hem considerat oportú obrir un simposi d'Antropologia de l'Esport al 1r. Congrés Català d'Antropologia i centrar-lo en específic en la temàtica de l'esport a l'espai públic urbà. Aquesta és una temàtica que compta ja amb una base d'investigacions, considerades pioneres a l'estat espanyol, que tenen el seu origen en la primera dècada del segle XXI, fruit de les iniciatives de diversos grups de recerca d’universitats catalanes, les investigacions dels quals no han deixat de revisar i actualitzar-se, i que fan de l'estudi de l'esport i l'activitat física un àmbit privilegiat per a l'anàlisi crítica de les dinàmiques de transformació social i urbana.

Després de Barcelona’92 vam poder veure com espais esportius que en el seu moment van ser característics i originals, després de la seva aparició amb motiu dels Jocs Olímpics, es van anar transformant en espais de consum, patrocinats per marques, o bé, es van omplir de turistes i de negocis esportius vinculats a l’ús turístic, l'oci i el consum, com ara el Front marítim de la ciutat. Altres transformacions en els espais esportius s'han vinculat a l'increment de l'ús de noves tecnologies, dispositius digitals i xarxes socials d'internet per compartir o comunicar la pràctica esportiva, també observable en el Front marítim.

Avui ens preguntem sobre com s'ha arribat a la situació actual i sobre les causes que expliquen el que ha passat. També volem convocar altres reflexions sobre casos similars que ens puguin ajudar a comprendre el funcionament de l'esport urbà i les seves complexes connexions, com vam poder observar a la celebració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona (2018).

En aquesta convocatòria de simposi volem discutir sobre el paper jugat per l'esport a l'espai públic urbà en general. Per això convoquem a comunicacions que es puguin enfocar en:

- L’anàlisi del context, és a dir, anàlisi dels canvis en els models urbans i les seves conseqüències.

- L'anàlisi i la influència del desenvolupament del consum de masses en els espais públics d'esport.

- Les causes i conseqüències de les transformacions físiques, socials i culturals bàsiques aparegudes en els espais públics esportius.

- L'anàlisi de l'evolució dels models esportius en general.

- L'anàlisi simbòlica de l'esport a l'espai públic.

L'any 2003 Barcelona i Catalunya en general van ser pioneres promovent la pràctica esportiva en espais públics nascuts a l'empara dels Jocs Olímpics del 92. Quinze anys més tard, als inicis del segle XXI, l'aparició de nous usos emergents de l'esport a l’espai públic ens obre noves preguntes i qüestions que tractarem de respondre en aquest simposi.

Així per exemple convoquem a investigadors de diferents àmbits (antropòlegs, sociòlegs, educadors, arquitectes, artistes, dissenyadors ...) a discutir sobre:

- Quin sentit té avui el concepte de xarxes socials en l'esport?.

- En l'actualitat, ¿estem parlant de xarxes socials d'esport o individus en xarxa?.

- Com han canviat les xarxes socials, els espais i les comunitats d'esportistes vinculades als mateixos?.

Davant els nous usos emergents de l'esport en l’espai públic, se'ns obren molts interrogants sobre els avantatges i límits de l'esport, que tractarem de respondre com:

- S'ha pogut convertir l'esport en una important font de sentit per a la ciutat en general?

- Com estan influint per exemple, les aplicacions digitals en les formes de practicar i compartir les experiències esportives a l'espai públic urbà?

- El que avui anomenem xarxes socials han fet a l'esport més social o, per contra, l'han individualitzat més?

En aquest simposi convoquem així a tots aquells investigadors espanyols o d'altres països interessats en aquest tipus de transformacions i canvis, a presentar comunicacions relacionades amb l'esport i la seva vinculació als debats sobre l'espai públic urbà en general.

Bibliografia

Bauman, Z. (2006). Comunidad. En busca de seguridad en un mundo hostil. Ed. Siglo XXI, Madrid.

Bauman Z (2006). Vida liquida. Ed Alianza. Madrid.

Baumann, Zygmunt (2016). “Las Redes sociales son una trampa”, Entrevista realizada por El País el 9 Enero 2016.

Baudrillard, J. (2009). La Sociedad de consumo. Sus mitos, sus estructuras. Siglo XXI, Madrid.

Blanchot ,M ( 2002). La comunidad inconfesable. Ed Arena Libros. Madrid

Beck, U. (2005). La sociedad del riesgo global. Ed. Siglo XXI. Pp.1-30.

Castells, M. (2003). La era de la información. Vol. 1-3. Ed. Alianza, Madrid.

Camino, X. (2016). “Experiencias participativas y skateboarding en la Sociedad del siglo XXI”, en el XIV Congreso AEISAD, Madrid.

Camino, X. (2015). “L’esport de temps lliure i el sentit de la vida”. L’Esportiu. 2-09-2015.

Camino X, Maza G. ( 2018). “Deporte 2.0. Dispositivos deportivos y redes sociales en el siglo XXI”, Congreso Aeisad. Granada.

Finn, Ed (2018). La búsqueda del algoritmo. Imaginación en la era de la información. Barcelona.

García-Fernández, J.; López, F.; Valcerce, M. (2018). Informe Gimnasios Low cost en España. www.valgo.es

Giddens, A. (1995). Modernidad e identidad del yo. Ed. 62, Barcelona.

Han, Byun-Chul (2014).  En el enjambre. Barcelona: Ed. Herder

Lanier, J. (2014). ¿Quién controla el futuro?. Penguin Random House Grupo Ed., Barcelona.

Lipovetski, G (2007). La felicidad paradójica. Ed. Anagrama, Barcelona.

Lipovetsky, G.; Serroy (2015). La estetización del mundo. Ed. Anagrama, Barcelona

Maza Gaspar (2014). “Esport popular i noves tecnologies”. L´Esportiu. Viernes 17-1-2014.

Maza, G. (2015). “Espai public, xarxes socials i noves tecnologies a l´esport 2.0” L´Esportiu. Miércoles, 1-4- 2015.

Maza G. Ramirez D (2016). “Turismo, espacio público y deporte: construyendo la ciudad zombie en el frente marítimo de Barcelona”. I Congreso de sociología y antropología del turismo. Universidad de Granada

Monteys X. (2019). “Passeigs dissuasius”. El País 14-3-2018.

Morozov, E. (2018). Capitalismo Big Tech. ¿Welfare o neofeudalismo digital?. Enclave libros, Madrid.

O’Neil, C. (2018). Armas de destrucción matemática. Ed. Capitán Swing, Madrid. 

Puig, N.; Heinemann, K (1991). “El deporte en la perspectiva del año 2000”, en Papers núm. 38.

Puig, N., Maza, (dir) (2007). Els espais públics urbans i l´esport com a generadors de xarxes socials. El cas de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

Puig, N., Vilanova A, Camino X, Maza G, Pasarello M., Juan D., Tarrago R. (2006). “Los espacios públicos urbanos y el deporte como generadores de redes sociales. El caso de la ciudad de Barcelona”. Apunts Educación Física y deporte. Inefc. Nº 84  pp: 76-87.

Sánchez, R. (2017). Antropología del deporte: lineamientos teóricos. CSIC, Madrid.

Sánchez, R.; Sánchez, J. (2016). “Márketing para héroes”, en Revista española de educación física y deportes, núm. 418 Supl., año LXIX, 3er trimestre, 2017 (nº 16 Supl., VI Época).

Nancy, J. L  (2004). La comunidad desbordada. Madrid. Ed Arena Libros.