Simposi 26

Simposi 26

L’ANTROPOLOGIA EN EL CONTEXT DE LES ILLES BALEARS I PITIÜSES

 

COORDINACIÓ:
FRANCESC ALEMANY
MARC MORELL


mail

antropilles@gmail.com


home

Institut d’Antropologia de les Illes – IAI

Amb l’objectiu de contribuir al procés de visibilització de l’antropologia que ha significat l’aparició i la consolidació recent de l’Institut d’Antropologia de les Illes (IAI), en aquest simposi pretenem donar cabuda a aquelles comunicacions que prenen com a punt de partida la pràctica etnogràfica contemporània a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca, així com l’anàlisi crític del recorregut històric de l’antropologia social que tenim a dia d’avui a l’arxipèlag. Si bé és cert que fins a finals del segle XX bona part de la producció antropològica que prengué interès en l’estudi de les societats de les Illes ho feu a partir de la comprensió de llurs múltiples realitats insulars com a objecte d’estudi unitari i reificat, principalment entorn de la qüestió del pas de la tradició a la modernitat, no podem obviar que més d’un segle de mirades envers les Illes ens han deixat multitud de relats etnogràfics, d’actituds antropològiques i de contextos acadèmics canviants que ens permeten explorar les problemàtiques més fonamentals de l’antropologia mediterrània, europea i del món. A més, des dels anys noranta la disciplina ha viscut un procés de diversificació temàtica i de renovació teòrica i metodològica que ens permet pensar en les oportunitats científiques i transformadores que l’antropologia pot generar a partir de l’estudi compromès i la denúncia dels conflictes polítics i les urgències socioeconòmiques del present immediat. D’una manera o altra, aquestes emergències mantenen relació, entre d’altres qüestions, amb la dependència turística, la depredació ecològica, la discriminació cultural, l’opressió per raó de gènere d’origen i l’explotació laboral.

Simposi

Més que d’un simposi temàtic o monogràfic, amb la proposta L’antropologia en el context de les Illes Balears i Pitiüses voldríem generar un espai de debat entre les especialistes que han produït material etnogràfic i reflexió antropològica envers l’arxipèlag. De fet, el concepte de context és la clau del simposi que volem tirar endavant, ja que permet pensar les dinàmiques i els processos humans passats i presents de les Illes (entre elles, per separat i en relació a qualsevol altre territori) d’una manera molt més polièdrica i defuig la comprensió tradicional de l’espai balear com a objecte d’estudi construït entorn i a partir d’arbitrarietats polítiques i mediàtiques, així com d’un grapat de temes esdevinguts generalistes amb el pas del temps (per exemple, els tòpics clàssics de l’impacte turístic, el parentiu i la qüestió xueta). Així, el simposi, més que acotar un territori, s’obre a tota la gent que practica o que ha practicat l’antropologia a les Illes i, alhora, a aquells que es vulguin endinsar a l’anàlisi històrica de la disciplina des d’una perspectiva crítica que permeti superar les meres cronologies descriptives. Tot plegat, l’objectiu és el de posar de relleu la vocació heurística de tota etnografia, els marcs epistemològics de l’antropologia social i els corrents de pensament hegemònics propis de cada època.

Baldament els esforços més recents per reescriure de bell nou una història de l’antropologia de les Illes des d’una perspectiva crítica alhora que global (Alemany i Morell, en preparació), la història de l’antropologia a les Illes que s’ha publicat majoritàriament fins ara es circumscriu, bàsicament, als treballs de l’antropologia filosòfica de Sebastià Trias Mercant (pe. 1992) i a l’obra d’Andreu Ramis Puiggròs (pe. 2002), que trobam a cavall entre l’etnologia i l’estudi de la cultura tradicional. Amb tot, el simposi ha de servir per ampliar i per complicar des de l’antropologia social les conclusions que fins ara s’han extret sobre els camins de l’antropologia balear i pitiüsa, així com també per posar-la en valor a partir de qüestions que afecten el dia a dia de les menorquines, les eivissenques, les formenterenques i les mallorquines, i que necessàriament s’obren a nous temes i a noves metodologies (veieu-ne una petita mostra a la bibliografia). Animam, doncs, a la participació activa en aquest simposi amb comunicacions i discussions fresques i variades que copsin i palesin el present històric d’aquest context que les Illes són per a l’antropologia social.

Bibliografia

Alemany, F. (2017) La domesticació del dimoni gros: la recreació d’una comunitat pagesa perduda al context urbà de la vila mallorquina de Manacor a les festes de Sant Antoni. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 22, 2, 214-231.

Alemany, F.; Morell, M. (en preparació) «Apunts per a una història crítica de l’antropologia a les Illes Balears i Pitiüses».

Bestard, J.; Porqueres, E. (2016) “Fugas en Mallorca: una perspectiva histórica de llevarse a la novia”. Dins del Mármol (ed.), Compromisos etnográficos: un homenaje a Joan Frigolé. Barcelona: Publicacions UB.

Canyelles, C. (2018) La influència soterrada de la ideologia masclista en la cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere (memòria d’ajuts a la investigació). Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Cifre, M. (2014) “Paraíso, realidad y conservacionismo: diálogos entre la antropología ambiental y la etnobotánica en la isla de Mallorca”. Actas del XIII Congreso de Antropologia de la FAAEE, Universitat Rovira i Virgili, 2859-2879.

Franquesa, J. (2010) Sa Calatrava mon amour. Etnografia d’un barri atrapat en la geografia del capital. Palma: Documenta Balear.

Gomila, M. A. (2005) Las relaciones intergeneracionales en el marco de la família contemporánea: cambios y continuidades en transición hacia una nueva concepción de la familia. Historia Contemporánea, 31, 505-542.

Miquel, A. (2000) El campo en la cabeza: pervivencia del agrarismo en la construcción de la identidad. Madrid: La Catarata.

Mascaró, J. (2005) "Menorca en los ritos de paso tradicionales". Narria, 109-112, 41- 50.

Morell, M. (2013) "De l’espai no te’n refies mai": el treball urbà en la formació/lluita de classes. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 18, 2, 53-67.

Ramis, A. (2002) El folklore i l’etnografia a les Illes Balears (segles XIX i XX). Palma: Documenta Balear.

Trias, S. (1992) Una historia de la antropologia balear. Barcelona: Boixareu Universitaria.

Waldren, J. (2001[1996]) Mallorquins, estrangers i forasters. Paradís i realitat a Mallorca: el cas de Deià. Palma: Editorial Moll.

— (2007) “Bosnian Women in Mallorca: Migration as a Precarious Balancing Act”. Dins Stacul, Moutsou i Kopnina (eds.), Crossing European Boundaries. Beyond Conventional Geographical Categories. New York & Oxford: Berhahn Books.