Simposi 29

Simposi 29

RÈGIMS DE (IM)MOBILITAT, SISTEMES DE CONTROL I NOVES FORMES D'EXCLUSIÓ SOCIAL I DE PRECARITZACIÓ

 

COORDINACIÓ:
JOAN J. PUJADAS
BALINT ABEL BEREMENYI


mail

Joanjosep.pujadas@urv.cat
abel.beremenyi@uab.cat


home

Universitat Rovira i Virgili
ITA
Universitat Autònoma de Barcelona

Sota l'etiqueta de règims de mobilitat hi ha una creixent literatura que intenta abordar des d'una perspectiva crítica diferents camps d'estudi i anàlisi en què els processos de mobilitat (i immobilitat) ocupen un lloc protagonista. La premissa que orienta la nostra proposta de simposi és doble: d'una banda explorar comparativament dos o més camps d'estudi de la mobilitat i, també, emfatitzar aquelles aproximacions etnogràfiques que ens mostrin com la immobilitat, creixent i induïda per la globalització i els sistemes normatius, conviu amb una mobilitat de mitjana i llarga distància, incrementada per les noves tecnologies i l'abaratiment dels sistemes de transport.

En un món presidit pels desplaçaments massius i les aerolínies low cost, l’exemple més colpidor de la immobilitat contemporània el trobem en els dispositius de control i de rebuig als països del Nord de la població expulsada dels seus països del Sud per guerres, conflictes i fam. Als naufragis que malauradament assolen la fugida d’aquests éssers humans prescindibles pel sistema neoliberal, s’hi suma el naufragi de la democràcia i la solidaritat de l’opulent bloc “occidental”.

Els camps d’anàlisi que proposem són bàsicament cinc: migracions forçades, exilis, expatriacions, mobilitat quotidiana metropolitana i turisme. Juntament amb les aportacions substantives de caràcter etnogràfic que il·lustrin aquests camps, animem als participants a fer aportacions de caràcter teòric i metodològic.

Simposi

Certs enfocaments crítics en antropologia i altres ciències socials han plantejat el caràcter desigual de l'accés ciutadà a la mobilitat. Des de les narratives canòniques de la globalització s'ha insistit de manera indiscriminada en els processos que han portat a la compressió de l'espai-temps, gràcies a les noves tecnologies, com si es tractés d'un avenç absolut i indiscutible per a tota la humanitat. Certament, avui dia es pot estar present (física o virtualment) en temps real en qualsevol esdeveniment que es desenvolupi en qualsevol punt del planeta. No obstant això, l'accés a una mobilitat eficient, accessible, ràpida i sense limitacions està desigualment repartit entre els diferents estrats i grups de la societat (Shamir, 2005; Glick Schiller i Salazar, 2013).

Al costat d'una mobilitat creixent, el treball de l'etnografia registra l'existència d'un augment de la immobilitat per a molts sectors socials, des de les persones demandants d'asil a tercers països o les famílies amb projectes migratoris que no poden realitzar-se per manca de recursos, fins la ciutadania metropolitana, exclosa del mercat de treball per no poder assumir els costos de desplaçament que implica la mobilitat (Hannam, Sheller i Urry, 2006). D'altra banda, a nivell epistemològic, el "gir cap a la mobilitat" (Urry 2000), o bé l’anomenat “paradigma de les noves mobilitats” (Sheller, Urry 2004), s'ha presentat com la millor manera de superar els enfocaments metodològics basats en categories fixes i estables, inviables en un món que és cada vegada més mòbil, descuidant l'anàlisi de la immobilitat, així com l'enfocament de la interacció dialèctica permanent que es produeix entre mobilitat i immobilitat (Franquesa, 2011; Salazar, 2011).

L'objectiu d'aquest simposi és impulsar la confluència de les reflexions teòrico-metodològiques sobre la (im)mobilitat humana, sustentades en experiències etnogràfiques dins d'una pluralitat de camps temàtics, que fins ara es perceben com separats i sense connexions mútues, com són l'anàlisi de les diàspores i els exilis, les migracions transnacionals, l'antropologia del turisme, els estudis sobre mobilitat quotidiana metropolitana (Jirón, 2007; Pujadas, 2012), la mobilitat escolar d’estudiants (Breményi, Carrasco 2018), o bé la mobilitat de tècnics i directius empresarials (expatriats) en un marc global (Nowicka, 2007; Czarniawska, 2007; Gaggiotti, 2011). Tot aquest conjunt de mobilitats ens mostra l'existència de processos paral·lels i de mecanismes similars pel que fa a la imposició de fronteres, sistemes de control, precarització de recursos de mobilitat, implementació de sistemes d'exclusió en termes normatius i simbòlics cap a determinades categories de ciutadania que solquen especialment les divisòries de classe social, ètniques i de gènere.

L’any 2006 es va editar el primer volum de la revista Mobilities, que des d’aleshores ofereix recerques innovadores en aquest camp. Dins d’una perspectiva teòrica i analítica més crítica, va tenir lloc el setembre de 2015 a l'Institut de Ciències Socials de Lisboa un taller organitzat pel Anthropology and Mobility Network (AnthropoMob, EASA), sota el títol Grounding (im) mobilities: embodiment , ephemera, Ecologies. La mateixa xarxa havia organitzat un altre taller a Oxford (2013), orientat al debat del mètode i les tècniques de l'etnografia mòbil: Fielding challenges, Challenging the field: The metodologies of mobility. Paral·lelament, a la reunió anual de l'AAA de l'any 2014 va tenir lloc una sessió sobre On migration and mobility: an epistemological toolkit for thinking through human movement and anthropology. D'altra banda, el volum 43 d'American Ethnologist (2016) es dedica, monogràficament, a la crisi europea dels refugiats. Tant en l'àmbit europeu (EASA), com nord-americà (AAA) observem el desenvolupament d'un paradigma alternatiu a l'unilateralisme epistemològic sobre la mobilitat, així com l'adopció d'un posicionament crític en termes polítics i d'ètica professional.

Alguns dels grans treballs que inspiren la proposta d'aquest simposi triangulen entre els debats dins de la nostra disciplina, liderats essencialment per Ronen Shamir, Jaume Franquesa, Rei Koslowski, Nina Glick Schiller i Noel Salazar, sota la perspectiva analítica dels règims de mobilitat, que incorporen les aportacions etnogràfiques realitzades en el camp del transnacionalisme, el control i encreuament de fronteres, els fenòmens de suburbanització i les dificultats d'accés a la ciutat, d'una banda, al costat de les aportacions realitzades per urbanistes i sociòlegs en el camp de la planificació urbana i de la mobilitat, els estudis de turisme, el mestissatge cultural o els usos canviants del temps en les societats contemporànies (Gershuny, 2000). Sens dubte, els termes del debat segueixen una agenda marcada per diversos autors pioners en l'anàlisi de la globalització i del postindustrialisme, com Hannerz (1998) i Beck (1998, 2006) en l'àmbit de la creolització, del cosmopolitisme i del risc, Appadurai (1990, 2001) i Castells (1996) en la seva crítica al model de centre-perifèria i les seves respectives propostes dels cinc fluxos culturals globals i d'una societat-xarxa. En l'àmbit de la comprensió de la mobilitat urbana i metropolitana, cal destacar les aportacions de la sociologia nord-americana i el seu model del spatial mismatch (Kain, 1968; Gobillon et al, 2003) i, sobretot, la tradició europea, iniciada per Lefebvre (1972, 1974) amb la defensa del dret a la ciutat i seguida per Harvey, especialment en la seva investigació sobre els orígens del canvi cultural i l'experiència de l'espai i el temps en la societat postmoderna (Harvey, 1998, 2007).

Ronen Shamir (2005) en el seu treball pioner sobre mobilitat, fronteres i sistemes de control argumenta que la globalització, a més de ser generadora de nous i diferents tipus de mobilitat, porta aparellats els seus propis principis de tancament. Postula l'existència d'un nou principi cultural-normatiu de tipus global que serveix de contrapès a les doctrines de drets humans, fent prevaler els criteris de seguretat (a nivell global, nacional i local), instaurant el que s'anomena el paradigma de la sospita, mitjançant el que s'exerceixen diferents formes de biopolítica orientades a estigmatitzar i barrar el pas a determinades categories de persones.

Glick Schiller i Salazar (2013) s'alineen al costat de Shamir pel que fa a la crítica cap als posicionaments una mica naïf d'alguns acadèmics que celebren tant la "mort de la distància" (Cairncross 1997), com el brindis al "gir cap a la mobilitat ", entesa com a llibertat indiscriminada (Urry 2007). En la mateixa línia d'argumentació, Franquesa (2011) afirma que l'enfocament del "gir cap a la mobilitat", reïfica els marcs contextuals en què aquesta es produeix, com si es tractés d'espais neutres (i exempts de control i de pràctiques de poder segregacionistes) on es produeix una nova mobilitat generalitzada. Davant d'aquesta visió positivista, Franquesa planteja la necessitat d'un enfocament dialèctic que posi en relleu en contextos específics la doble dinàmica de mobilitat i immobilitat (continuïtat i canvi), prenent com a referència empírica la seva anàlisi dels canviants patrons de acumulació de la indústria turística sobre el territori, en aquest cas al barri de Sa Calatrava a Palma de Mallorca (Franquesa, 2013).

La constitució del lloc en un determinat espai pot ser el resultat de la conjunció del que és pròxim i el remot, és a dir, d'un joc d'escales, on interactuen instàncies globals, regionals i locals. El local no s'explica per si mateix. El global i el local són elements constitutius de la dialèctica del territori. No es tracta, en tot cas, de territoris neutres, sinó de llocs on s'exerceixen i projecten sistemes normatius i de control, imaginaris i pràctiques socials i de poder. Transitar pel territori pot ser molt fàcil o molt difícil, en funció de les circumstàncies glocals que caracteritzen cada cas. Dins d'aquest marc conceptual convidem a participar amb comunicacions que mostrin, qualsevol que sigui l'escala d'anàlisi i l'àmbit temàtic específic, aquests contextos concrets, aquests règims de mobilitat que regulen i emmarquen les situacions socials i trajectòries individuals i grupals mòbils i / o immòbils.

Bibliografia

Appadurai, Arjun (1990), “Disjuncure and difference in the global cultural economy”, Theory, culture and society, 7: 295-310.

___ (2001), La modernidad desbordada. México, FCE.

Beck, Ulrich (1998), La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona, Paidós.

___ (2006), Cosmopolitan Vision. Cambridge: Polity Press.

Bereményi, Bálint Ábel y Silvia Carrasco. (2018). «Caught in the triangle of mobility: social, residential and pupil mobility». British Journal of Sociology of Education 39(1):32-46.

Cairncross, Frances (1997) The Death of Distance: How the Communications Revolution will Change our Lives. Cambridge: Harvard Business School Press.

Castells, Manuel (1996), La sociedad red. Madrid, Alianza [primer volumen de la trilogía La era de la información].

Czarniawska, Barbara (2007). Shadowing: and other techniques for doing fieldwork in modern societies. Copenhagen: Copenhagen Business School Press.

Franquesa, J. (2011) ‘‘We’ve lost our bearings’’: place, tourism, and the limits of  the ‘‘mobility turn’’, Antipode, 43(4): 1012_33.

___ (2013), Urbanismo neoliberal. Negocio inmobiliario y vida familiar. Barcelona, Icària.

Gaggiotti, H. (2011). Narrating expatriation and making sense of the globalization experience. in: Bonet, E., Czarniawska, B., McCloskey, D., Jensen, H., Rhetoric and Narratives in Management Research. ESADE Business School, pp. 293-306.

Jirón, Paola (2007), “Unravelling invisible inequalities in the city through urban daily mobility. The case of Santiago de Chile”, Swiss Journal of Sociology, vol. 33, núm. 1, pp. 45-68.

Gershuny, Jonathan (2000), Changing times. Work and Leisure in Postindustrial Society. Oxford, Oxford University Press.

Glick Schiller, N.; Salazar, N. (2013), “Regimes of mobility across the globe”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 39 (2): 183-200.

Gobillon, L.; Selod, H.; Zenou, Y. (2003), “Spatial mismatch: from the hypothesis to theories”. IZA Discussion Papers (Bonn), vol. 693.

Hannam, K.; Sheller, M.; Urry, J. (2006), “Editorial: Mobilities, Immobilities and Moorings”, Mobilities, 1 (1): 1-22.

Hannerz, Ulf (1998), Conexiones transnacionales. Valencia, Cátedra.

Harvey, David (1998), La condición de la posmodernidad. Investigación sobre los orígenes del cambio cultural. Buenos Aires, Amorrortu.

___ (2007), Espacios del capital: hacia una geografía critica. Madrid, Akal.

Kain, John (1968), “Housing segregation, negro employment, and metropolitan decentralization”, Quarterly Journal of Economics, 82 (2): 175-197.

Koslowski, Rey (2011), Global Mobility Regimes. New York, Palgrave-Macmillan.

Lefebvre, Henry (1972), La revolución urbana, Madrid: Alianza.

___ (1974), La production de l’espace. Paris, Anthropos.

Nowicka, Magdalena (2007), “Mobile Locations. Construction of Home in the Group of Transnational Professionals”. Global Networks 7(1): 69-86.

Pujadas, Joan J (2012). “Itinerarios metropolitanos: policentrismo, movilidad y trayectorias personales en la ciudad porosa”. Biblio 3w: revista bibliográfica de geografía y ciencias sociales, Vol. XVII, nº 968. 

Shamir, Ronen (2005), “Without Borders? Notes on Globalization as a Mobility Regime”, Sociological Theory, 23 (2): 197-217.

Salazar, Noel (2011), “Grounding mobilities: Rethinking border-crossing tourism and migration”, in Judd, E.; Zhang, J. (Comps.), Labour Migration and Social Mobility in Asia and Pacific Region., Beijing: Intellectual Property Publishing House, pp. 8-25.

Sheller, M. y Urry, J., ed. (2004), Tourism Mobilities: Places to Play, Places in Play. London: Routledge 

Urry, John. (2000), Sociology beyond Societies. Mobilities for the Twenty-First Century. London - New York: Routledge 

____ (2007), Mobilities. Cambridge, Polity Press.