Simposi 30

Simposi 30

ELS MUSEUS ETNOLÒGICS A CATALUNYA. REPTES I INTERRELACIONS AMB L’ANTROPOLOGIA SOCIAL

 

COORDINACIÓ:
XAVIER ROIGÉ VENTURA
ALEJANDRA CANALS
MIREIA GUIL EGEA


mail

roige@ub.edu
alejandra_canals@ub.edu
mguil@ub.edu


home

Universitat de Barcelona

El simposi vol reflexionar sobre els reptes dels museus etnològics a Catalunya i la seva interrelació amb l’antropologia acadèmica. Es proposa una reflexió d’aquests equipaments des de la perspectiva dels diferents tipus de museus, tot analitzant tant els seus aspectes relacionats amb la seva gestió com amb els seus continguts i museografia. Un dels principals reptes que es proposen, i d’acord amb la temàtica general del Congrés, consisteix en analitzar la seva tradició i influència amb la disciplina antropològica, així com la seva influència mútua. Es vol parlar també de les perspectives de futur d’aquests museus. S’acceptaran propostes en quatre eixos temàtics: 1) els museus etnològics en l’àmbit local; 2) les interrelacions entre els museus etnològics i l’antropologia social acadèmica; 3) els museus etnològics i la visió d’altres cultures; 4) els discursos dels museus etnològics.

Simposi

Aquest simposi pretén una reflexió sobre la situació dels museus etnològics a Catalunya, assenyalant-ne les principals tendències i debats, i la seva interrelació amb l’antropologia. 

Una ràpida mirada als museus etnològics de Catalunya en l'actualitat ens porta ràpidament a dues constatacions inicials. A nivell general català, la situació dels museus etnològics és feble (sense haver estat possible crear fins ara museus etnològics de caràcter nacional), mentre que per contra hi ha un bon nombre de petits museus etnològics de caràcter comarcal i local, molts dels quals tenen un gran interès. Resulta paradoxal, per tant, la inexistència de museus nacionals etnològics en contraposició al dinamisme dels museus locals (amb iniciatives i exemples molt destacables), que des dels anys vuitanta han conegut una forta expansió i que han tingut un impacte important en la renovació museològica.

Quines són les causes d’aquesta situació? Quin és el paper de la disciplina antropològica respecte a aquests museus? Hi ha hagut una bona complementarietat entre la disciplina, la universitat i els museus? Com a tot arreu, el desenvolupament dels museus es pot explicar en funció de les relacions complexes entre el poder polític, els especialistes i la comunitat que els sosté (Pomian, 1990) i l'evolució dels museus etnològics catalans no n’és aliena. Així, mentre que en l'àmbit local, els museus etnològics han estat considerats ben sovint com elements prioritaris de la identitat local, en l'àmbit català el patrimoni etnològic ha tingut sempre un paper secundari. Davant de l'opció clara pels museus d'art o fins i tot d'història com a elements explicatius de la identitat, la història recent dels museus etnològics catalans pot escriure’s com una successió fallida d'intents per crear un gran museu de caràcter nacional.

El simposi es vol centrar sobre tot en quatre eixos, sobre els quals s’acceptaran comunicacions:

1) Els museus etnològics en l’àmbit local. En l'àmbit local, el patrimoni etnològic ha tingut des dels anys vuitanta un fort caràcter social per a la reivindicació de les identitats locals (Alcalde i Rueda, 2012) i també ha estat vist i utilitzat com un recurs per al desenvolupament o al sosteniment econòmic local (Prats, 2014: 155). Això ha permès l'activació de nombroses petites iniciatives, en un context d'afirmació de la localitat davant de la globalització, i fins i tot d'afirmació de la ruralitat o del passat industrial (Roigé i Frigolé, 2010). Per què s'ha desenvolupat una interessant museologia local i per contra una molt escassa museologia a nivell nacional català? Quines influències teòriques ha tingut la museologia etnològica catalana? Des dels anys 1990, i fins el moment actual, són diversos els reptes dels museus locals. D'una banda, hi ha la necessitat de contribuir a la generació de recursos i a la transformació del patrimoni, fins i tot en alguna cosa rendible. Tots aquests museus estan sotmesos a tensions diverses com són l'equilibri entre el servei a la comunitat local i el seu ús turístic, la construcció de la identitat local en base a les formes del passat i unes comunitats actuals molt diferents, la tensió entre el local i el global, i la il·lusió del seu personal pel projecte local enfrontat a una freqüent manca de mitjans (Rasse, 2000). La reorientació d'aquests museus és, al nostre entendre, un dels principals reptes de la reordenació museística a nivell local, ja que no sempre -ni abans de la crisi- aquests museus aconsegueixen l'atracció de públic ni els objectius de desenvolupament econòmic que es van proposar (Prats, 2014: 159). Mentre que la museologia etnològica local, malgrat les seves limitacions, té una certa presència, resulta paradoxal l'escàs desenvolupament dels museus etnològics de caràcter nacional català. En diverses autonomies s'han creat museus amb l'objectiu de presentar els elements de la identitat nacional o regional, però a Catalunya no s'ha desenvolupat fins al present.

2) L’interès de l’Antropologia social acadèmica respecte als museus etnològics. El simposi pretén també desvetllar l’interès de la disciplina antropològica per aquests museus i establir ponts d’interrelació i col·laboració. Es tracta de revisar aquesta interrelació i fer propostes d’una major col·laboració.

3) Els museus etnològics i la visió de les altres cultures. Una altra paradoxa dels museus etnològics catalans, és l'escàs desenvolupament dels museus dedicats a altres cultures. L'escàs desenvolupament d'aquests museus, de manera similar al que passa a tot l'Estat Espanyol (Ortíz, 1995), es deu en gran part al fet que Espanya fos una potència colonial en declivi en el moment del desenvolupament dels grans museus etnològics a finals del XIX, i al poc desenvolupament de la disciplina antropològica fins als anys 1970 (Romero de Tejada, 2004). És simptomàtic, en el mateix sentit, que no hi hagi tampoc molts projectes de museus que fomentin el diàleg intercultural, quan és un dels temes que més preocupa la societat catalana. Es poden desenvolupar més iniciatives d’aquest tipus? Quin paper ha de jugar la disciplina antropològica en el desenvolupament d’aquests museus? Es pot desenvolupar per part d’aquests museus una imatge crítica sobre el passat colonial i posar aquests museus al servei de la comprensió de les societats pluriculturals?

4) Els discursos dels museus etnològics. Com assenyala Bergeron per al cas del Canadà (2014: 136), les relacions entre els discursos dels museus de societat i els governs són sovint turbulentes per la influència dels museus sobre el públic i per les dificultats de controlar els seus discursos. Resulta evident, per tant, que no ha existit un interès polític ni social en la creació de grans museus etnològics a Catalunya per les seves dificultats polítiques i perquè d’altres museus ja compleixen les funcions narratives de la identitat nacional. Com representen i exposen la societat catalana i la societat local? Quin paper juguen quant a les identitats locals i nacionals? Quins són els reptes que es plantegen conceptualment i teòricament davant les transformacions de la societat, la globalització i les reivindicacions polítiques catalanes?

Bibliografia

ALCALDE, Gabriel; BOYA, Jusèp y ROIGÉ, Xavier (2011). Museums of Today: The New Museums of Society. Girona: Documenta Universitaria. 

ALCALDE, Gabriel y RUEDA, Manuel (2012) “Ecomuseology and local museums in Catalonia (Spain). Influences and coincidences during the 1975-1985 period”. En S. Lira, R. Amôeda, C. Pinhero, P. Davis, M. Stefano y G. Corsane (eds.) Ecomuseums 2012. Barcelos: Green Lines Institute,  pp.1-8. 

ANDREU, Agustí (2007) “Más allá del museo. Las actividades económicas del patrimonio: de los parques naturales a las fiestas temáticas”. En I. Arrieta (ed.)  Patrimonios culturales y museos. Bilbao, pp. 61-88

BERGERON, Yves (2009) “Los museos y la crisis.Tendencias en los museos norteamericanos”. Museos.es, 3, pp. 59-67.

BERGERON, Yves (2014) “Les liaisons dangereuses ou les relations troubles entre le politique et les musées canadiens”. THEMA. La revue des Musées de la civilisation, 1, pp. 127-153.

CROCHET, Alexandre (2013) “La collection Barbier-Mueller, une vente test”. Le Quotidien de l’Art, 18 de marzo de 2013, http://lequotidiendelart.com/quotidien_articles_detail.php?idarticle=2235

DAVALLON, Jean (2002) “Les objets ethnologiques peuvent-ils devenir des objets de patrimoine?”. En M-O. Gonseth, J. Hainard y R. Kaehr (dirs.) Le musée canibale. Neuchatel: Musée d’Ethnographie, pp. 169-187.

DESVALLÉES, André (1995) “Les musées d’ethnographie ont-ils encore un sens?”. Anales del Museo Nacional de Antropología, 1, pp. 51-84. 

DESVALLÉES, André y  MAIRESSE, François (2002) L'écomusée: rêve ou réalité Lyon: Presses Universitaires.

FERNÁNDEZ DE PAZ, Esther (2008) “El futuro Museo Nacional de Etnografía. Una balanza descompensada entre ciencia y política”. En X. Roigé, E. Fernández de Paz e I. Arrieta (coords.) El futuro de los museos etnológicos. San Sebastián: Ankulegi Antropologia Elkartea, pp. 147-162.

GENERALITAT DE CATALUNYA (2017) Pla de museus de Catalunya. Museus 2030. Departament de Cultura.

GENIOLA, Andrea (2014) “El nacionalismo regionalizado y la región franquista: dogma universal, particularismo espiritual, erudición folklorica (1939-1959)”. En F. Archiles, e I. Sanz (coords.) Naciones y estado: la cuestión española. Valencia: Universitat de València, pp. 189-224.

GOB, André (2007) Des musées au-dessus de tout soupçon. Paris: Armand Colin.

GREFFE, Xavier (2003) La valorisation économique du patrimoine. Paris: Gallimard.

INIESTA, Montserrat (1994) Els gabinets del món. Antropologia, museus i museologies. Lleida: Pagès. 

JEAN, Yves (1997) “Analyse comparative des deux modèles explicatifs des évolutions des espaces ruraux français”.  Annales de Géographie, 106 (59), pp. 631-646.

JUAN I NEBOT, Antònia (1998) “Ramon Violant, etnògraf, entre el Museu de Ripoll i el del Poble Espanyol”. Revista de Girona, 186, pp. 46-52. 

MAZÉ, Camille; POULARD, Frédéric y VENTURA, Christelle, Dirs. (2013) Les Musées d’ethnologie. Culture, politique et changement institutionnel. Paris: Éditions du Comité des Travaux Historiques et Scientifique. 

MOUTINHO, Mario (1986) “Mouvement international pour une nouvelle muséologie”, L'Homme, 26, pp. 129-129.

MONTAÑÉS, José Ángel (2012) “Museus com bolets”, El País, 13 de diciembre de 2012, http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/12/quadern/1355349226_411885.html 

ORTÍZ, Carmen (1995) “Els museus d'ultramar i colonials a Espanya. Revista d'etnologia de Catalunya, 7, pp. 20-29.

ORTÍZ, Carmen (1997) “Folklore y franquismo”. En R. Huertas y C. Ortiz (eds.) Ciencia y fascismo. Madrid: Ediciones Doce Calles, pp. 161-180.

POMIAN, Krzysztof (1990) “Musée et patrimoine”. En H-P. Jeudy (ed.) Patrimoines en folie. París: Éditions de la MSH, pp. 177-198.

PRATS, Llorenç (1995) “Què és el patrimoni etnològic?”. En L. Calvo y J. Mañà (eds.) De l'ahir i de l'avui. El patrimoni etnològic de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 18-25. 

PRATS, Llorenç (2007) “La gestió del Patrimoni Etnològic en el Pla de Museus de Catalunya (2007-2010)”. Mnemòsine: Revista catalana de museologia, 4, pp. 167-175. 

PRATS, Llorenç (2014) “El caràcter magmàtic del patrimoni etnològic”. Revista d'Etnologia de Catalunya, 39, pp. 152-159.

PRICE, Sally (2007) Paris primitive: Jacques Chirac's museum on the Quai Branly. Chicago: University of Chicago Press.

RASSE, Paul (2000) “Processus de mondialisation et mediation des identites locales”. En M. Gelarau (ed.) Médiation des cultures. Lille: Presses Universitaires, pp. 39-50. 

RIVIÈRE, Georges Henri, y otros (1989) La muséologie selon Georges Henri Rivière: cours de muséologie: textes et témoignages. París: Dunod.

RUEDA, Josep Manuel (1992) “El Museu Etnològic del Montseny”. Revista d'Etnologia de Catalunya, 1, pp. 115-119.

RUEDA, Josep Manuel (2007) “Els orígens i evolució dels museus etnogràfics a Catalunya”. Mnemòsine. Revista Catalana de Museologia, 4, pp. 121-139.

SERRA DE MANRESA, Fra Valentí (1997) “Aproximació històrica al Museu Etnogràfic Andinoamazònic dels Caputxins de Catalunya”. Revista d'Etnologia de Catalunya, 10, pp.148-149. 

SERRA, Maria de LLuc (2010) “Etnologia i museologia: els museus etnològics als anys quaranta”. Revista d'Etnologia de Catalunya, 37, pp.142-144. 

VAN GEERT, Fabien (2014) Du musée colonial au musée des diversités. Intégrations et effets du multiculturalisme sur les musées ethnologiques. Barcelona: Universitat de Barcelona, Tesis Doctoral. http://hdl.handle.net/10803/286827 

VENTOSA, Sílvia (1994) “El rol dels museus etnogràfics en la societat actual”. Revista d’Etnologia de Catalunya, 6, pp. 54-61.