Simposi 5

Simposi 5

EL CONFLICTE EN CONTEXTOS DE PATRIMONIALITZACIÓ, LA PATRIMONIALITZACIÓ EN CONTEXTOS DE CONFLICTE

 

COORDINACIÓ:
ELISEU CARBONELL
CARLES SERRA
SAIDA PALOU RUBIO


mail

eliseu.carbonell@udg.edu
carles.serra@udg.edu
saida.palou@udg.edu


home

Universitat de Girona
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Lluny de la imatge promoguda per la UNESCO del patrimoni com a font de pau i concòrdia entre els pobles, des de l’antropologia sabem que els processos de patrimonialització sovint s’associen a conflictes, sobretot per part d’aquells que tenen el poder de crear allò que Laurajane Smith anomena un discurs autoritzat del patrimoni i els qui s’hi oposen o resisteixen. Les fonts del conflicte poden ser diverses: d’una banda, pot venir donat per la instrumentalització del patrimoni per llençar discursos etnicistes, fins als que es beneficien de l’apropiació de la cultura de grups subalterns i els qui ho denuncien i ho combaten; d’altra banda, els processos de patrimonialització poden encobrir estratègies i interessos econòmics de persones o grups que entraran en conflicte amb altres; o poden tenir repercussions de caràcter ambiental, urbanístic o social... D’altra banda, en contextos de conflicte, sobretot en conflictes armats, i de post-conflicte, el patrimoni esdevé sempre un agent molt present que s’acaba convertint en víctima.

La relació entre patrimoni i conflicte té molts camins encara per explorar que proposem debatre en aquest simposi, posant al centre del debat la nostra praxi antropològica. Pretenem generar un espai de reflexió, des de la pròpia experiència etnogràfica, sobre el lloc que ocupem com a investigadors/es en el territori del patrimoni i el conflicte. Com ens posicionem davant del patrimoni en conflicte? Quins conflictes ens genera a nosaltres la recerca en patrimoni? Fins a quin punt formem també part del conflicte?

Són benvingudes les comunicacions que tractin principalment les següents línies de treball: 1)   conflictes   socials   generats   a   partir   d’iniciatives   concretes   de   patrimonialització;   2) experiències  de  patrimonialització  en  territoris  on  s’estigui  produint  un  conflicte  social  en principi aliè al patrimoni o s’hi hagi produït en un passat; 3) el paper de l’etnògraf/a com a agent actiu en els conflictes.

Simposi

Actualment  el  concepte  patrimoni  està  àmpliament  socialitzat,  fet  que  propicia  la  seva polisèmia  i  els  seus  usos  sovint  contradictoris.  Diversos  aspectes  de  les  nostres  societats participen o són susceptibles de participar en processos de patrimonialització (processos que cal  entendre  en  el  marc  de  lògiques  econòmiques  i  polítiques  concretes)  (del  Marmol, Frigolé,  Narotzky,  2010).  Els  processos  de  patrimonialització  mai  no  estan  exempts  de conflictes,  bàsicament  per  la  pròpia  naturalesa  del  patrimoni:  una  construcció  social  que depèn dels discursos de poder (Prats, 1997), un constructe sociopolític que conforma espais de  conflicte  i  pluralitat  interpretativa  (López  López,  2016);  d’alguna  manera,  patrimoni  i conflicte  són  consubstancials.  A  més,  cal  assumir  que  l’enorme  socialització  del  concepte patrimoni  i  l’auge  dels  processos  de  patrimonialització  implica  de  facto  certs  conflictes (discrepàncies, com a mínim) en la significació del què és i no és patrimoni. En aquest sentit, pertoca  també  a  l’Antropologia  prestar  atenció  als  conflictes  ontològics  al  voltant  de  la categoria patrimoni.

Avui   dia,   el   patrimoni   forma   part   dels   llenguatges   comuns   de   la   població.   Tot   i   la multiplicitat de veus, hi ha discursos autoritzats sobre el patrimoni. Seguint a Smith (2006), els  discursos  autoritzats  sobre  el  patrimoni  sovint  s’associen  a  pràctiques  de  conservació, monumentalització  i fins i tot s’exposen a ser comercialitzats i tractats  com  a productes de mercat, adquirint un valor de canvi que pot desplaçar el seu valor d’ús i funció original. El turisme,  associat  als  objectius  de  la  dinamització  econòmica  i  territorial,  pot  actuar  com  a pretext dels processos de patrimonialització, i per tant potencia i legitima l’exposició de certs elements  d’una  societat  al  consum  i  als  mercats.  Aquestes  dinàmiques  poden  generar tensions entre la població local, els visitants i els promotors i comercialitzadors turístics, al mateix temps que poden provocar situacions de degradació o “vulgarització” dels elements, tergiversació   dels   seus   significats   i   transformació   de   la   seva   funció,   entre   d’altres. Actualment, les festes, les tradicions, els monuments, la gastronomia, l’art, l’arquitectura i l’urbanisme són els principals elements d’una societat que s’exposen al “consum cultural” del turisme, i molt sovint apel·lant a la seva conservació i protecció; és a dir, els promotors turístics del patrimoni consideren que el consum turístic contribueix a la seva preservació, quan precisament l’exposició turística d’aquests elements pot tenir per efecte la seva degradació.

En contextos de conflicte o post-conflicte la patrimonialització de determinats elements pot servir per legitimar narratives de grups socials; el patrimoni també pot ser utilitzat com a lloc de memòria i de representació cultural o d’identitat, al mateix temps que pot evocar la imatge d’un passat de conflicte i ser utilitzat com a lloc per al coneixement i la mirada crítica del passat. Els vestigis relacionats amb fets conflictius del passat (guerres, dictadures, lluites socials...) poden erigir-se com a espais de memòria històrica i actuar com a transmissors de coneixements, valors i memòries, al mateix temps que poden commemorar o condemnar els fets i els individus que els van protagonitzar. La patrimonialització dels vestigis i espais relacionats amb passats conflictius poden evocar trauma, generar rebuig, crítica i conflicte a les societats actuals, ja que mai són neutres ni innocus (el passat, a través del patrimoni, remet sempre al present).

En  contextos  de  conflicte  o  post-conflicte,  el  patrimoni  pot  ser  vulnerat  o  enaltit  en  funció dels  interessos  i  possibilitats  dels  diferents  grups  socials  implicats  en  els  conflictes.  En aquestes  situacions,  el  patrimoni  pot  veure’s  (i  es  veu)  sotmès  a  atacs  per  motius  molt diversos.  Per  exemple:  perquè  es  combat  (s’imposa  un  determinat  patrimoni  o  se’n  vol destruir   un   altre),   perquè   defensar   “un”   patrimoni   implica   defensar   “una”   identitat”, imposar, exhibir o defensar “una” legitimitat sobre el territori...); perquè no es pot protegir, perquè  la  situació  bèl·lica  o  post-bèl·lica  fa  difícil  o  impossible  que  s’adoptin  les  mesures legals  o  materials  que  n’assegurin  la  seva  preservació;  fins  arribar  a  utilitzar  el  patrimoni com a arma propagandística tant durant el conflicte bèl·lic així com durant el període post- bèl·lic (Harrison, 2010).

La pràctica etnogràfica relacionada amb la recerca en patrimoni entra en conflicte amb les parts implicades en els processos de patrimonialització, o fins i tot pot acabar generant conflictes entre aquestes parts. És generadora de conflictes, d’entrada pel fet que l’antropòleg que investiga sempre ho fa des d’una situació concreta, i per tant, acaba contribuint en la construcció de discursos i intervenint en les significacions i usos relatius als elements que són patrimonialitzats. Des de la pràctica etnogràfica, cal preguntar-se quin compromís assumeix l’investigador respecte als fets i societats que estudia, especialment quan es troben en situacions de conflicte. La presència de l’investigador sempre altera el context social de la recerca. Però quan la recerca versa sobre patrimoni, s’intervé directament en l’activació patrimonial. Depenent de l’entorn on es porta a terme la recerca i de la posició estruturant des de la que es situa l’investigador en aquell context, per exemple si treballa per a l’administració, l’impacte pot ser de més o menys gran abast, però sempre prou important com per aturar-nos a reflexionar sobre les implicacions ètiques de la recerca en patrimoni.

Quan parlem de conflicte, cal tenir present les seves diverses formes, entre les quals: conflictes armats; poblacions refugiades (amb dificultats per al manteniment de la identitat i la preservació del patrimoni); conflictes econòmics i/o legals en els quals el reconeixement com a patrimoni cultural pot ser d’interès per a algun actor social; conflictes ètnics-nacionals relacionats amb minories nacionals o immigrades; conflictes de les comunitats indígenes amb els estats i les multinacionals per l’apropiació del seu patrimoni cultural i natural; conflictes relacionats amb l’ús i explotació de recursos naturals (aigua, boscos, mar, flora, fauna...); conflictes per l’espai públic liderats per moviments veïnals; etc.

L’estudi del patrimoni forma part dels camps d’estudi de l’Antropologia, i de fet, si considerem que el patrimoni ja va ser la matèria prima dels folkloristes de finals del XIX i la primera meitat del XX, podem assumir que és un objecte d’estudi com a mínim reconegut. Ara bé, el seu caràcter com a element de conflicte o element en contextos de conflicte resulta un espai d’anàlisi encara poc explorat. El propòsit d’aquest simposi és el de recollir aportacions que posin èmfasi en aquest aspecte del patrimoni.

Bibliografia

Alcalde, G., Burch, J., Carbonell, E., Domènech, G. (2012) “Identificaciones patrimoniales en conflicto. Un anállisis a partir de tres casos en Cataluña”. Revista Andaluza de Patrimonio, 2, 114- 131.

Franquesa,  J.  (2010)  Una  aproximación  al  patrimonio  desde  la  antropología  económica: la patrimonialización  como  guardar.  Dins  del  Marmol,  C.,  Frigolé,  J.,  Narotzky,  S.  (coords.) (2010).  Los  lindes  del  patrimonio: consumo  y  valores  del  pasado  (pp.  39-58).  Barcelona: Icària Editorial.

Harrison,  Rodney  (2010)  “The  Politics  of  Heritage”,  dins:  R.  Harrison  (ed)  Understanding the politics of heritage. (pp. 154-196) Manchester: Manchester University Press.

López  López,  J.  (2016)  “El  patrimonio  como  constructo  político  y  su  potencial  reflexivo”, Perspectivas, Revista del PH Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, 90, 218-219.

Marmol    del, C., Frigolé, J., Narotzky, S. (coords.) (2010) Los lindes    del patrimonio: consumo y valores del pasado. Barcelona: Icària.

Prats, Ll. (1997) Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel.

Smith, L. (2006). Uses of heritage. London: Routledge..